Sortir i escriure és una tradició que m'ha acompanyat des de fa anys i anys. Deu fer més de 15 anys que surto de casa per escriure. Vaig a qualsevol bar, demano algo i miro d'escriure. No és que a casa no ho pugui fer; bona part de la feina la faig aquí, però marxar a fora m'ajuda a desencallar-me. A començar coses noves. Suposo que més o menys tothom ho deu fer així.

Vaig a bars on no em coneixen, o si més no, on no em tenen prou confiança per venir-me a parlar. La veritat és que moltes vegades torno a casa sense haver escrit res, o amb alguna frase que no va enlloc, però ho visc com una part més del procés. Aquesta estona que he estat mirant una pàgina en blanc m'haurà servit per remoure coses.

El tercer lloc on treballo lo que escric és a l'aire lliure, caminant i caminant. Això ho faig quan estic molt més sota pressió. Surto a caminar i vaig pensant en les frases. Caminar em va bé perquè tinc el cos entretingut i puc pensar lliurement, a més, impedeix que miri el mòbil i em distregui.

Em fa bastanta gràcia pensar que em passo els dies capficat en frases que a ningú li importen el més mínim, que no existeixen a la realitat. Durant aquests moments només són meves. Més endavant ho compartiré i es convertirà en una cosa diferent, però fins llavors, només són versos dins meu que van buscant el seu lloc.

PD: La foto és d'aquest migdia a l'Hostal del Collsacabra, a l'Esquirol.
PDD: M'encantaria que poguessiu deixar comentaris i fer preguntes. Si us ve de gust, ho podeu fer enviant-me un missatge privat, crec que és l'única manera ara per ara...