La gent està plena de coses bones
que no sap com treure.
Es veu quan hi ha un nen petit
i tot l'amor els hi surt per la boca
sense res que l'encalli.

Jo crec que la gent està plena d'amor
que no sap com explicar.
I ha vegades se'ls hi gira en contra
i neixen les pors i els rancors
i la maldat.

La gent està plena d'amor
que no sap com explicar.

---

Aquest és un poema que devia escriure cap al 2014 (si no m'equivoco) i que mai vaig acabar publicant enlloc. Curiosament sempre l'he tingut plegat en un paper a sobre la taula, a prop d'on estava.