Ara que te'n vas per sempre
se m'obre el pit per la meitat.
Una impotència grossa com un huracà
m'arrossega i m'engoleix.
No ho he pogut fer!
No ho he pogut fer!
T'he deixat marxar com un imbècil,
conscient que eres el millor que m'he trobat a la vida.
Causant-te moltíssim dolor.

Ara que te'n vas per sempre
cobriré el món de color negre
perquè tot passi un dol de cendra.
De camps cremats.
De ràbia encesa com un foc.
Perquè tot es mori de ganes, com jo,
de tocar-te amb les mans.

No em dona la gana d'entendre res!
No em dona la gana d'entendre res!