Recordo molt bé aquell moment d'hivern. Devia tenir uns 24 o 25 anys.
Estava passant una època realment dolenta per culpa d'una espècia de relació que s'havia acabat i que ho havia arrasat tot. Jo vivia en un pis molt vell a prop del riu i hi feia un fred espectacular. Recordo que el dia havia sigut dens i trist, i recordo que encarava la tristesa amb desgana i amb una autèntica falta de respecte.

La cosa és que aquell dia estrenava una manta nòrdica al llit. No li havia donat massa importància; me l'havien regalat els meus pares, perquè feia temps que, per culpa del fred, tenia un problema als dits dels peus.
Lo important, però, és que quan em vaig decidir a anar a dormir, vaig entrar al llit i vaig sentir un benestar tan gran que no m'ho podia creure. Recordo aquell moment com una autèntica vivència de felicitat pura. Jo mai havia dormit amb cap manta nòrdica i, fins llavors, sempre que entrava al llit, passava una bona estona amb els peus congelats i les mans entre les cames.

Recordo que vaig pensar que les mantes nòrdiques es podien comparar tranquil·lament a qualsevol dels grans invents domèstics del segle XX; coses com ara la rentadora o el rentaplats, per exemple. I recordo pensar que ja se'n podien anar tots a tomar pel cul, perquè amb aquella puta manta nòrdica, no em feia falta res més.

-----

*Aquest és un text que vaig escriure cap al 2013 i que he rescatat perquè m'ha fet molta gràcia quan l'he llegit. Espero que estigueu tots molt bé per aquí. Estic preparant tot de coses noves que tinc ganes de compartir amb vosaltres. Avui hem començat la mescla d'una nova cançó. Ben aviat us en donaré detalls!